A Puigcerdà hi ha un restaurant, La borda del Ceretà, on claven els arrossos a la llauna; són arrossos de muntanya amb la particularitat que els acaben a una llauna, fent una capa molt fina, de manera que queden molt secs i sucarrats, i amb una gran potencia de sabor.
Així que tal dit tal fet, un dia que teniem convidats a casa vaig intentar-ho. No vaig aconseguir el seu punt de sequedat, però veureu que no en van deixar ni un sol gra! Ànims!
Ingredients (a la foto per a 4 adults i tres nens):
- Arròs, 80gr per persona
Salsitxes, 1 per persona més una de regal- Ceps, uns 20 grams si són secs
- Cigrons, 100 grams ja bullits
- Ceba tendra, 3
- Tomàquets
- Pebrot vermell
- Una cullerada de pebre vermell
- Vi Ranci, mig got
- Un parell de patates
- Oli
- Aigua o brou
Elaboració:
- El primer pas consisteix a fregir les salsitxes, tallades a trossets petits, en la cassola amb una mica d’oli. No facis els trossos massa petits, que se’t desfaran, i has de tenir l’oli ben calent, per tal de que es caramel·litzin i així aportin tot el seu sabor.
- Mentre les salsitxes queden ben rosses, esmicola les cebes.
- I el pebrot vermell (era molt gran, fes-ne servir només un quart), i posa a hidratar els ceps (si són secs)
- Quan les salsitxes siguin rosses, afegeix la ceba i el pebrot vermell a la cassola. Afegeix sal i ves remenant per evitar que es cremi, però recorda que com més sofregeixi tot plegat, més gust tindrà l’arròs. Com sempre, un bon sofregit és essencial!
- Quan el sofregit estigui al punt, afegeix els ceps tallats a trossos ni massa grans ni massa petits, doncs sempre és agradable trobar-los quan estàs menjant.
- Passats uns minuts, afegeix el mig got de vi ranci, que desglaçarà els sucres que s’hagin enganxat a la base i així podràs seguir la cocció sense perill de que s’enganxi o agafi gust de cremat. Un cop evaporat l’alcohol, fes un forat al centre de la cassola, intenta que hi vagi força líquid, i afegeix el pebre vermell. Així evitaràs que es cremi.
- Remena bé el sofregit per repartir el pebre vermell i afegeix-hi el tomàquet ratllat i col·lat. No massa, que doni una mica de color i aporti aigua però que no domini. Mentre el tomàquet s’asseca, talla les patates a quadrats petits, d’una mida similar a la dels cigrons (és un dir, seran més grans, però intenta-ho!)
- Un cop el tomàquet sigui sec, afegeix l’arròs i deixa’l fregir una mica, fins que comenci a quedar transparent. Així assegures que quedi ben solt passada la cocció i aguanti bé l’assecat a la llauna. Escalfa el forn a 220º!
- Quant l’arròs sigui transparent, comença a mullar-lo amb l’aigua o el brou. Jo aquest cop he fet servir un brou molt lleuger, fet amb un coll de pollastre i mitja carcanada i una mica de vedella picada que va sobrar d’unes hamburgueses, però amb aigua quedarà quasi igual. Ves afegint aigua fins arribar al punt de cocció normal de qualsevol arròs.
- Amb la segona llosada d’aigua, afegeix les patates. Si l’arròs en general necessita de 15 a 18 minuts per ser cuit, la patata tallada tant petita només en necessita uns 10, així que no la posis a l’inici o quedarà massa tova.
- Quan l’arròs estigui al punt, el passes a una llauna, afegeix els cigrons pel damunt, i enforna’l durant uns 5 a 8 minuts a 220 graus. Ha de quedar ben sec, cruixent, i socarrat. Una delicia! I potser és una sensació meva, però queda més lleuger del que és habitual en els arrossos…
- I la prova de que va quedar genial!
