Dic «quasi» paella per què ningú es posa d’acord en quina hauria de ser la paella original, la mare de les paelles… Segur que hi falta el garrafot i la bajoca, però la resta crec que s’hi pot assemblar molt… L’avantatge sobre els arrossos que fem normalment a Catalunya és que no porta ceba, i per tant, t’estalvies 20 minuts de sofregit!

Necessites:

• Arròs (80gr per persona)
• Un pollastre trossejat (menys els pits, que els he guardat per arrebossar)
• Un butifarra
• Tomàquet ratllat, un parell
• Carxofes, un parell
• Una cullerada de pebre vermell
• Uns brins de safrà
• Una branca de romaní
• Oli
• Sal
• Aigua

A la paella, amb una mica d’oli, sofregeixes bé el pollastre i la botifarra. Encara no hi posis sal! Has de deixar que el pollastre quedi ben torradet, sinó semblarà bullit… Mentre es sofregeix el pollastre, neteja les carxofes i talla-les a quarts o a octaus si són grosses.

Quan el pollastre comencia a estar ben daurat, afegeix les carxofes, al cap d’uns minuts, el tomàquet i el pebre vermell.

Quan el tomàquet estigui força sec, tires una primera llossada d’aigua. Només és per concentrar els sabors, hauràs d’esperar a que quedi ben sec altre cop, així que amb un cm d’aigua n’hi haurà prou. Que bulli ben fort! Mentre, torres el safrà, embolicat amb un paper d’alumini (però només uns segons!)

Quant l’aigua s’hagi evaporat, en tornes a afegir, aquest cop segons la proporció d’arròs, i quan bulli hi tires la sal, l’arròs, els brins de safrà i la branqueta de romaní. El tens 10 minuts a foc fort, 5 a foc lent i 5 quasi sense foc…

La tapes uns altres cinc minuts amb un drap, mentre acabeu l’aperitiu i… mireu quines cares de felicitat!!! Bon profit!