Wellington


Aquesta recepta s’hauria de dir “Filet Wellington (Solomillo)”, però en comptes de fer-lo amb un filet de Vedella o de Bou (i el seu corresponent cost!), l’he fet amb un rodó de l’espatlla de Vedella, i ha quedat boníssim a un cost molt raonable! Si no vols fer filet, has de demanar al carnisser una peça que sigui cilíndrica, quant més uniforme millor.

El farciment que posis entre la carn i l’envoltori (que no és exactament un farciment, ja que no va dins de la carn!)  el pots fer del que vulguis; només has de tenir la precaució de que quedi força sec, ja que així absorbirà els sucs de la carn i no s’humitejarà la pasta de full. Avui l’he fet semblant al farciment del Pollastre de Nadal, però qualsevol altre combinació, per exemple xampinyons i ceba, també queda molt bé.  Prova’l, t’agradarà molt i quedaràs com un gran cuiner!

Necessites:

  • Un filet o un rodó de Vedella o porc.
    • Pernil tallat molt prim però que no es trenqui, ja que ha de “protegir” la carn (també pots fer servir cansalada viada fumada).
    • Mostassa.
    • Una pasta de full (hojaldre).
    • Mostassa.
    • El rovell d’un ou.
    • Sal i Pebre.
    • Sal Maldon.
    • Oli.
  • Per al farciment:
    • Una ceba.
    • Una poma.
    • Un gra d’all.
    • Orellanes, prunes i avellanes.
  • Molt important, força film transparent!

BoNa FeiNa!

La primera operació serà salpebrar (bé!) la peça de carn i segellar-la en una paella amb oli molt calent. Un parell de minuts, i no t’oblidis de segellar també els dos extrems, mantenint la carn en vertical amb l’ajuda de les pinces.

  

Un cop la carn estigui ben segellada, la passes a un plat i immediatament la pintes per tot arreu amb una bona capa de mostassa. Fet això, la guardes a la nevera per que es torni a refredar, i així el gust de la mostassa penetrarà millor.

Mentre la carn es refreda, comences a preparar el farciment. Aprofitant una mica de l’oli en el que has segellat la carn, sofregeixes l’all, tot seguit la ceba, al cap de 10 minuts la poma pelada i tallada petita, i finalment els fruits secs esmicolats.

  

Deixa que s’assequi bé tota aquesta barreja, a foc baix, i un cop aconseguit això, passa-la a un plat per a que es refredi. Ha de quedar quelcom semblant a això:

Ara comença la part entretinguda, i a més a més, la que farà que el plat sigui un èxit total! Estén paper film (no siguis garrepa, fes-ho fàcil i que en sobri!), al damunt posa-hi les tires de pernil, calculant la longitud necessària per envoltar tota la peça de carn, estén el farciment al damunt del pernil i finalment posa la carn al bell mig de tant formós llit!

  

Agafant el film per la part més propera a tu, comença a enrotllar la carn (sense que el film quedi atrapat dintre!) i, quan hagis fet una volta sencera, agafa el film pels laterals i fes rodolar el paquet per a que es vagi quedant cada cop més cilíndric. És un procés similar al que vam fer a la Cua de bou. Quan el tinguis ben ferm, posa les puntes del film a sota del paquet i desa’l a la nevera, mínim 15 minuts, però també pots desar-lo fins al moment de consumir-lo, un o dos dies. En fred, el paquet no es desfarà quan retiris el film.

                      

El dia que vagis a consumir el Wellington, estens altre cop paper film abundant, i hi poses al damunt una pasta de full. Normalment les venen rodones, així que calcula l’ample que necessites i talla-la per a convertir-la en una massa rectangular. Els retalls els pots afegir als extrems superior i inferior, per fer-la més llarga; els solapes una mica, i amb els dits l’aixafes per a que quedi d’una sola peça. Altre cop, comences a cargolar per la part més propera a tu i, quan arribis a l’altre extrem, talla el sobrant de pasta de full per a que només es solapi un centímetre com a molt.

  

Igual que en el procés anterior, aquí cal tornar a fer un “caramel”, així que agafa els extrems del film i torna rodolar per a que la pasta quedi ben uniforme i els laterals quedin ben segellats. En aquest punt, 5 o 10 minuts de nevera ajudaran a que la pasta quedi ferma i no es desfaci quan retiris el film. Mentre, pots escalfar el forn a 200º.

                        

Un cop passats els 10 minuts i el forn ja estigui calent, retires el film i pintes tot el paquet amb el rovell de l’ou. Aquest pas és només per donar color, els pots obviar si no tens ou o passes de donar color… Un cop pintat (o no), amb el ganivet pots fer unes incisions decoratives (o no!). Això si, abans d’enfornar posa un bon grapat de sal Maldon; ajudarà a que la pasta de full quedi ben cruixent i donarà una textura molt elegant!

  

Encertar  el punt de cocció no és fàcil… El temps mínim ha de ser uns 35 minuts, però l’aspecte exterior al cap de 10 minuts ja serà genial. Si la pasta de full ja està ben torradeta i encara no ha passat prou temps, baixa la temperatura del forn fins als 180º. Als 35 minuts, si tens un termòmetre és el moment de punxar (dissimuladament!) per un lateral per saber la temperatura interior. Ha d’estar entre els 40 i els 50º. Més, i la capa exterior de la carn estarà massa feta. Menys, i encara estarà molt sagnant (tot i que es pot consumir perfectament). En aquest cas, l’he tingut 6 minuts més. No obstant, si hi ha diferents gustos a taula sobre el punt de cocció, quan llesquis el Wellington, pots donar les rodanxes dels extrems a qui agradi la carn més feta i les interior a qui li agradi menys feta. Mai, però, serà un plat per a qui agradi la carn molt feta. Que vagi de gust!

  

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s