Cua de bou (Rabo de buey)


Aquesta recepta és complicada i llarga… però val molt la pena! A més a més, té un gran avantatge, i és que pots fer-la quasi íntegrament qualsevol dia que tinguis temps (molt temps!), i després congelar els rotlles per fer-los servir el dia que vulguis, i dedicar-hi només 10 minuts (sense comptar el temps per descongelar, és clar!)

Necessites:

  • Una cua de bou (o de toro), sense mosca!
  • Ceba (dues o una molt gran)
  • Pastanaga (un parell, tot i que només en tenia una ahir!)
  • All (un gra)
  • Dues branques d’api
  • Un porro
  • Un parell de tomàquets ratllats (a la foto no hi són…)
  • Vi negre (ha de ser bo! Mai faràs res de bo amb un vi dolent…)
  • Oli
  • Sal
  • Una mica de farina (no hi és a la foto…)
  • Un ou (tampoc hi és a la foto!)
  • Un parell d’alls negres (només per què en tinc i s’han d’acabar!)
  • Film de plàstic

El primer que cal fer és salar la cua i segellar-la amb abundant oli ben calent. Quan dic abundant vull dir que hi ha d’haver oli a tota la base de la cassola, no només un rajolí, però tampoc ha de ser una piscina!

  

Tot seguit, en el mateix oli, ara ja a foc ben baix, hi posem totes les verdures. No cal fer un sofregit molt sec, només cal que s’ofeguin. Per entendre’ns, la ceba ha de quedar transparent, no marronosa. Comencem per l’all, passat un minut la ceba, quan sigui transparent la pastanaga.

  

Tot seguit el porro, no paris que ara hi has de posar l’api. Tot tallat a bocins regulars, però no cal que les piquis; a mà serà suficient.

  

Finalment el tomàquet, el barreges bé i en un parell de minuts més ja podràs passar al següent pas.

  

Que consisteix en abocar la cua i tots els sucs que hagin pogut quedar al plat on la tenies, cobrir amb el vi negre, tapar i… descansar! Ara no pots fer res durant com a mínim una hora i mitja (millor dues!). A foc baix però que vagi bullint, de tant en tant remenes; com que hi ha molt líquid, només cal que ho facis cada mitja hora.

  

En aquest punt hi he afegit dos alls negres (o balsàmics)… és totalment opcional, els poso doncs vaig caure a la temptació de comprar-los i els he de fer servir! La veritat és que tenen un gust molt peculiar, a mi m’agrada, però no estic segur de que en una cocció tant robusta i ja plena de sabors hi aporti massa.

  

Quan consideris que la cua està prou tendre, cal que es desfaci amb molta facilitat, la retires i coles tot el sucs de la cassola. El pots passar a una olla més petita, on l’aniràs reduint fins a que quedi ben espès, com un caramel. Les verdures les escorres bé, que s’han de fer servir!

  

Ara desosses la cua, la esmicoles amb les mans procurant que no quedi cap bocí massa gran, i barreges la carn amb les verdures ben escorregudes (el líquid que ha quedat al plat el tires a la olla on tens tota la resta de la salsa!)

  

Ara bé la part entretinguda i que requereix una certa concentració i paciència! Poses film de cuina a la superfície de treball i hi poses la barreja de carn i verdures, ben expremuda, i la vas compactant. Fas una primera volta, apretes del centre cap als extrems per anar traient l’aire que quedi atrapat.

  

Quan ja sembla que no queda aire, encara en queda! Així que tanca només per un costat (com si fos un caramel), i fes que l’aire surti per l’altre. Quan ho tinguis força compacte, tanca l’altre costat (també com si fos un caramel), i agafant els dos extrems al mateix temps, fas rodar el paquet en el sentit en el que has cargolat, de manera que s’anirà apretant el contingut i quedarà amb una forma cilíndrica perfecte! Ànims, no sempre surt a la primera. Si has de tornar a començar, posa film nou, recupera el contingut del vell, respira i, endavant! Quan estigui ben ferm, plega els extrems i posal’s a la part de sota, de forma que el cilindre quedarà ben segellat.

  

A mi me n’han sortit dos. Un segurament el congelaré, depèn de si s’apunta algú a dinar o no! L’altre a la nevera, que quedi força dur per tal de que no es desfaci quan el vagis a fer servir. Si vols, quan porti una hora a la nevera, el pots cargolar una mica més.

 

Mentre, recorda anar reduint la salsa! En aquest punt, pots parar la el·laboració. Congeles els cilindres i la salsa en un pot de vidre, i fins al dia del judici final!

Arribat el dia del judici final, descongeles la salsa i el cilindre, amb temps, sense pressa, i quan estigui descongelat, però encara fred (s’ha de mantenir ben ferm, deixa’l a la nevera), el talles a rodanxes de dos dits de gruix.

 

Un cop tallat, retires el film, enfarines, passes per ou batut i freigeixes.

  

I finalment, a menjar! Per acompanyar-lo, avui he fet un puré de patates, i sobretot, la salsa ben reduïda, que com podeu veure sembla un caramel! De veritat que us temps molt ben emprat! Ànima’t!

Un comentario Agrega el tuyo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s